LA GUERRA DEL FRANCÈS A SABADELL

L'entrada dels francesos a Espanya va provocar una crisi política molt important. El 9 de febrer de 1808 el general Philippe Guillaume Duhesme, al capdavant dels exèrcits napoleònics va entrar a Catalunya per la Jonquera i després d'una ràpida campaña va entrar a Barcelona a mitjans de febrer. Després de l'abdicació de Carles IV i del seu fill Ferran VII la corona espanyola va caure a les mans de Napoleó el qual es va imposar per la força. A més, per una part va sorgir un posicionament clar del clergat oposat a l'anticlericalisme que representava Napoleó i les idees pròpies de la Revolució Francesa i, per l'altra, una posició també contraria dels francesos a càrrec dels gremis als quals se'ls havia tancat el pròsper mercat americà. Aquest tall en les exportacions americanes va crear una crisi econòmica molt greu que ajuda a entendre la rebel·lió contra els francesos.

Les primeres tropes franceses entren a Espanya per Catalunya el 9 de febrer de 1808, comandades pel general Duhesme. El 13 de febrer, entren a Barcelona, amb 5.427 homes i 1.830 cavalls. Teòricament havien de romandre tres dies a la ciutat, fent parada camí de Cadis, però el 29 de febrer els francesos van ocupar per sorpresa la fortalesa de la Ciutadella i el Castell de Monjuic.

Després de l'aixecament patriòtic a Madrid i altres punts, van començar per tota Catalunya les accions de resistència locals. Així, es va produir la crema de paper timbrat francès a Manresa i la constitució de la Junta de Govern i Defensa del Principat a Lleida. Els dies 6 i 14 de juny es produeixen els primers incidents bèl·lics importants en el Bruc, que resulten ser les primeres victòries sobre els exèrcits napoleònics.

LA GUERRA A SABADELL

1808--Tres dies després de la primera batalla del Bruc, això és, el 9 de juny de 1808, l'Ajuntament de Sabadell, com els altres del Vallés va rebre una circular, emesa per la nova Junta Superior del Principat des de Lleida perquè enviés un comissionat a la Junta Governativa per a l'organització del Sometent, que era en Molins de Rei, vila en què estava la caserna general. L'Ajuntament va designar el que era el síndic, Josep Salvany, que en aquell temps va representar la població en casos semblants. A més van enviar comissionats els pobles de Sant Cugat, Cerdanyola, Ripollet, Barbera i Sabadell.

No va fer falta que el síndic sabadellenc es presentés, ja que ja estava des del dia 7 amb el Sometent de la seva població, que va ser el primer en acudir amb 46 homes que hi va haver 4 dies.

Del 25 de juny al 9 de juliol el Sometent de Sabadell va servir al cordó format a Montcada, junt amb altres tropes, regulars i milicianes. El Coll de Montcada era pas estratègic de Barcelona cap al Vallés.

El dia set d'agost van passar per la vila les tropes que, manades pel comte de Cadalgués, venien de Martorell per Terrassa i es dirigien a Girona, per ajudar a aixecar el lloc que s'estava preparant, de les proximitats del qual van expulsar Duhesme.

Del 18 al 20 d'agost, el Sometent es va tornar a mobilitzar per ajudar Mongat. El 28 d'aquest mes, l'ajuntament va decretar talla per pagar-lo. Les primeres despeses havien estat cobertes amb avançaments que van fer els veïns acabalats, en resposta a l'ordre de la Junta auxiliar governativa de Granollers de fer un repartiment equitatiu entre tals individus benestants, a raó d'una pesseta per lliura del que es pagava de contribució al Cadastre. Però el 4 de setembre es comunicava que el repartiment s'ampliava tots els habitants de la vila, inclosos els forasters.

Del 15 al 17 de desembre, un altre Sometent de la vila, format per 108 homes, van ser a Granollers, al comandament de Llorenç Juncá, per cooperar amb les tropes dels generals Vives i Reding que havien d'enfrontar-se a l'exèrcit de Saint -Cyr, pel qual van ser derrotats, el 16, a Llinás (Batalla de Llinás o Cardedeu).

1809-Sabadell hauria de recordar l'any 1809 com el més penós de la guerra, tant pel ser el de més entrades de francesos com perquè la lluita entorn de Girona repercutia en Sabadell, per on havien de passar les forces espanyoles que venien de la part del migdia per Martorell i de la de Ponent per Manresa. Però sobretot, per la virulenta epidèmia de tifus que, segurament regal de les tropes franceses, que va fer molt pitjor la situació de la població.

La primera part de l'any va ocórrer la presència de 300 soldats francesos que van passar la població de pas el 17 de gener. El 19 van tornar per quedar-se uns quants dies i es van acomiadar d'ella el 25; Es va produir algun saqueig, sobretot en el convent dels caputxins. Hi va haver descàrregues entre els francesos i un grup de vallesans de Castellar, Sentmenat i Sabadell, inclosos tres caputxins, a les ordres de Turull de Sentmenat, i va resultar ferit de mort el comandant francès a la ribera de Can Puigjener.

Per venjar aquesta humiliació van tornar els francesos amb tres mil soldats el dia 29 que era dimecres sant ; van dispersar els sometents que se'ls oposaven i es van apoderar de la població que va ser vexada amb saqueig de béns i violació i mort de persones. Van estar 17 dies a Sabadell, durant els quals van saquejar els pobles i masies dels voltants, van cremar els altars de Sant Julià d'Altura i van robar a la Rectoria de Sant Vicenç de Jorqueres. De Sabadell van intentar passar a la muntanya, però no van poder per la resistència que van oposar els veïns de Castellar ajudats pels sometents de Sant Feliu del Recó i de Sant Llorenç. A la muntanya s'havien acollit moltes famílies de la població des del 25 de març i entre elles les de l'alcalde de llavors, Bartolomé Salt, que va morir a Monistrol de Calders.

Durant aquest mes la vila va participar en altres activitats de resistència: del 4 al 12 de març, el Sometent de la vila, a les ordres de Josep Sayol, va estar a Mataró, i del 17 al 29 del mateix mes, amb Joan Agell al capdavant, en Terrassa, per servir en diverses operacions militessis.

Malgrat el temor que havien d'infondre les expedicions de l'enemic, l'ajuntament donava proves de fermesa i el 22 d'abril ordenava a la comunitat que no deixés de celebrar la missa de dotze els diumenges, cosa que no feia per por d'alguna incursió sobtada dels francesos. Durant tot maig va seguir la discussió. Així mateix, l'ajuntament va manar també als frares caputxins que s'organitzessin per ajudar als malalts a bé morir perquè entre unes coses i d'altres hi va arribar a haver una gran mortaldat: als estralls de la guerra cal afegir els encara majors causats per una violenta epidèmia de tifus que va delmar la població, de manera que el cementiri de l'església es va saturar, i va ser necessari buscar un nou espai per als cossos: primer es va pensar al pati de l'hospital, però com es trobava roca gairebé a flor de terra, es va desistir del propòsit i es va dedicar a cementiri nou un camp que tenia la Comunitat en el Taulí i que aproximadament estava situat a la cruïlla de l'actual carrer de Vilarrubias i el Parc Taulí. L'acord es va prendre el 4 de juny i al següent dia es va fer la cerimònia de beneir el nou cementiri.

Aquestes desgràcies no impedeixen a la vila ajudar els treballs de la guerra, complint les ordres que la Junta del Partit del Vallés li transmetia, i així el Sometent de Sabadell va operar el 16 i 17, i el 25, 26 i 27 de maig a Sant Cugat, tenint per Jefe la primera vegada a Josep Salvany i la segona al regidor Damián Sanmiquel. Del 4 al 6 de juny va tornar de nou a Sant Cugat.

La segona part de l'any, si bé lliure de francesos, la població hauria de veure's estreta pels sacrificis que d'ella exigien per a la despesa de guerra, tant les tropes com l'administració espanyoles. El poble de Sabadell havia de fer contínuos bagatges, és a dir, servei de cavalcadures per al transport de les impedimentes de les moltes forces que anaven i venien de Girona, i passaven per aquí, com a poble de trànsit que era. A més dels bagatges cal comptar amb els avançaments que, en diners i espècies, es van fer a diversos cossos d'exèrcit que pel desordre de l'administració estaven sense recursos i les contribucions per mantenir els sometents i l'obligació de pagar l'etapa i vitualles a les tropes que anaven de camí. Aquestes freqüents despeses van buidar de cabals la població i va derivar en una gran pobresa per als veïns. El final del lloc de Girona va alliberar Sabadell de gran part de les asfixiants càrregues militars per un temps.

Com a operació de guerra de les forces sabadellenques aquesta segona meitat de l'any, hem de recordar l'estada del Sometent de la vila en la Batllòria, a les ordres de Josep Agell de l'1 al 9 de setembre, per ajudar els esforços de ruptura del lloc de Girona.

Durant aquell any 1809 les actes municipals ens parlen d'assumptes interns de la vila conseqüència de l'estat d'excepció de facto que vivia Sabadell i les altres poblacions del Vallés:

- Reclamacions als caputxins perquè no deixin de complir les seves funcions de confessar, ajudar a bé morir i realitzar els enterraments i funerals, a més de complir amb l'ofici de la missa de dotze els dies festius. Es va fer necessària aquesta admonició municipal a causa de la fuga de molts monjos i clergues, temorosos de ser víctimes dels assalts, segrests per a allegar fons i detencions i empresonaments en la Ciutadella de Barcelona per al mateix fi, humiliacions i saqueigs per part dels "descreguts" francesos.
- Reclamació a tots els habitants de la vila que netegin els carrers almenys dues vegades al dia, per evitar epidèmies.
- Resolució sobre el nou cementiri, imprescindible per poder fer front al dràstic augment de la mortaldat per la guerra i les epidèmies, i evitar nous brots.
- Durant tot el període hi ha un tira i afluixa entre les autoritats superiors i els ajuntaments, i entre els propis municipis sobre les contribucions excepcionals en numerari i espècies (carros i atzèmbles, palla i farratges, vitualles, vestuari i equipament en general). Per exemple, el juliol de 1809 se sol·licita a la Junta del Partit la rebaixa de la contribució en carros, atzèmbles i farratge per al servei de bagatges a les forces armades que es dirigien a auxiliar en la defensa de Girona, per ja haver contribuït anteriorment, i sol·licita, així mateix, que ajudin en les càrregues altres municipis, que havien quedat exempts fins llavors de les correries de l'enemic, com Castellar, Sentmenat i Polinyá.
- Les contínues càrregues impositives per fer front a les necessitats, bé de l'exèrcit regular, o dels Miquelets i el Sometent per part de la població, unides a les confiscacions i extorsions del francès, fan multiplicar durant tota la guerra la correspondència fiscal, bé per demanar noves càrregues, bé per raonar la incapacitat de complir-hi, bé per sol·licitar exempcions tributàries, justificar avançaments, devolucions...Aixi l'ajuntament sol·licita l'alleujament dels préstecs per socórrer a l'exèrcit regular en marxa cap a Girona, així com la rebaixa dels 65 mil sous per a les tropes del general Winffen.
- Es demanen noves contribucions per dotar el Sometent, i també per als miquelets: 4 mil racions, 12 quarteres de blat, 1 càrrega d'oli, 6 càrregues de vi i deu càrregues de carns, cansalada...

1810-A aquestes misèries i vexacions va seguir, a primers d'abril de 1810, la sagnant derrota dels francesos, que, sota el comandament del general Schwartz, fugien de Manresa per concentrar-se en Barcelona. En passar per Sant Julià d'Altura van ser empresos pels guerrillers de Milans del Bosch i del prèvere Rovira, ajudats pels sometents locals i els de Terrassa, els quals van passar a ganivet a 500 homes, quedant la força enemiga dispersa i caient 300 presoners a prop dels murs de Sabadell. Va ser el fet militar més rellevant ocorregut a Sabadell en tota la guerra.

Altres fets rellevants que van tenir clau interna van ser:

El febrer de 1810 un vegada votada la conveniència d'erigir un nou cementiri, i després de l'elecció del lloc més adequat, es van decidir les càrregues per pagar el cens per a la terra del cementiri: un total de 6 lliures i 5 sous, que es pagarien a l'església a raó de dos sous i a mig per al funeral dels majors (cóssos), i sou i mig per als petits (albats).

Aquest mateix any va ser el de l'obertura de les Corts que, reunides a Cadis van dictar la Constitució de 1812. La designació dels seus diputats es va fer per sufragi de quatre graus, de manera que cada població elegia diverses persones o compromissaris que després n'havien d'elegir una de sola, que es deia elector de parròquia. El conjunt dels electors de parròquia de cada Partit elegia diversos electors de Partit, i tots aquests, units, havien de procedir a l'elecció dels diputats que en nom de Catalunya anirien a les Corts. La primera i segona elecció es van fer a Sabadell l'11 de febrer; La Junta General d'electors va nomenar 12 compromissaris (Josep Salvany Labrador, Antoni Durán, Feliu Sanda, Gabriel Roca, Antoni Argemiu, Rdo. Joan Salvany, Antoni Torras del Pla, Pablo Turull, Rdo. Francisco Elías, Josep Antoni Borrel, Josep Sardá i Joan Fontanet i Coll), que van designar com a elector de la parròquia a Josep Salvany, que va ser sempre l'home de confiança de la població. Se li van conferir poders que passés a Mataró i participés, al costat dels electors de les altres parròquies, en el nomenament dels electors del Partit que s'havien de presentar a la ciutat de Tarragona per elegir els diputats a Cortes.

A partir de d'aquesta data, i fins a abril de 1812 no hi ha constància d'actes municipals, per la qual cosa hi ha un buit en la informació de les activitats de l'Ajuntament.

Aquest any 1810 els francesos en les seves diverses entrades van estar cosa d'un mes en la població.

L'ANY ONZE: Va ser de major agitació i el Sometent de Sabadell va acudir, una vegada, a la Conrería i Argentona, i es va alçar una altra, en nombre de 75 homes i a les ordres de Josep Rifós, per a un auxili a la plaça de Tarragona.

El 31 de març l'exèrcit francès del mariscal MacDonald, que tornava a Manresa, va acampar a prop de la Creu Alta de Sabadell destruint els conductes d'aigua de la ciutat.

Entre els serveis de guerra i la carestia derivada de la destrucció de cultius, l'alça dels preus dels productes agrícoles i la notable baixa a la producció i els preus dels productes tèxtils, la major part de la població va patir gana i no pocs van morir per tals condicions extremes.

ANYS DOTZE Y TRETZE. - L'any 1812 es va promulgar la Constitució , i obeint els seus preceptes es van fer a Sabadell les primeres eleccions municipals, amb sufragi de dos graus, el primer dels quals consistia en l'elecció, per part dels ciutadans, de 17 compromissaris, que es va fer el 8 de desembre, i el segon, en elecció que, per part dels compromissaris, es va efectuar el dia 20, de cinc regidors, síndic-procurador i alcalde, que va ser Miquel Busquets, d'ofici forner, que, l'any 1813, en virtut del seu càrrec, va haver de fer les gestions per al rescat d'un grup de veïns de la vila que els francesos tenien presos a la Ciutadella de Barcelona, com a ostatges que garantien el pagament d'unes contribucions extraordinàries que havien imposat a Sabadell.

Van imposar els francesos aquestes contribucions com a senyors de la vila que van ser des d'agost fins a desembre, temps en el qual Manso va batre el general francès Mesniery i li va cremar el campament que havia establert a Sabadell.

El 1814, com sabem, es va acabar la guerra, en el qual van contreure grans mèrits pel seu valor cívic els patricis que com a alcaldes van regir la vila i pel seu valor militar els caps del Sometent i Francesc Alsina, que, liderant partida com a guerriller, va vèncer els francesos a moltes accions que van provar el seu coratge i li van valer el títol de benemèrit de la pàtria en grau heroic, el qual títol portava adjunta l'exempció de contribucions.

CANVIS EN L'ORGANITZACIÓ MUNICIPAL

Des del decret de Nova Planta de l'administració de Felip V després de la Guerra de Successió, els ajuntaments eren nomenats pel Reial Acord de la Reial Audiència de Catalunya, que escollia entre la terna que li proposava l'Ajuntament sortint: el batlle, que durava dos anys, i els regidors, que duraven, un; els corregidors, que eren, a més, alcaldes de les capitals de Corregiments, eren de designació real. A més, des de 1760 es va manar que hi hagués un síndic procurador en els ajuntaments que fiscalitzés l'administració municipal. Romania en el càrrec per tres anys.

El 5 de maig de 1766 es va introduir una curta representació popular creant els nous càrrecs de "diputats del comú" i de "síndic personal". Els diputats, a Sabadell en nombre de dos, eren elegits per "els cap de casa" en sufragi popular, assistien a les sessions de l'Ajuntament, i tenien veu i vot en les qüestions relacionades amb l'aprovisionament de la vila. El síndic personal, també elegit per sufragi popular, tenia la missió de vetllar pels interessos dels veïns de la població.

A partir de l'adveniment, el 1808, de la Junta Superior del Principat com a màxima autoritat de Catalunya, substituint l'Audiència i a la Capitania General, va ser aquella la que va nomenar, fins a 1812 , els alcaldes i regidors dels ajuntaments.

A causa de les correries franceses per la població, molts de vallesans acomodats van fugir i van deixar un buit de poder que va facilitar el relleu en les administracions municipals, consolidat a partir de l'entrada en vigor de la Constitució de 1812 elaborada a Cadis.

Les transformacions polítiques d'aquest període van introduir canvis a les demarcacions administratives que pertanyia Sabadell. Un d'aquests canvis, que no van tenir eficàcia, va ser el que el govern francès, ocupant de la capital de Principat i d'àmplies zones d'aquest, va decretar el 1812, dividint Catalunya en quatre departaments, un dels quals, Montserrat, era el que corresponia, més o menys, a la futura província de Barcelona, i incloïa Sabadell.

La Junta Superior del Principat va nomenar els alcaldes i regidors des de 1808 fins al 1812.

Durant el primer període constitucional, de 1812 a 1814, era el poble el que elegia l'Ajuntament: es feia aquest nomenament per compromissaris, és a dir per eleccions en dos graus i aquests compromissaris eren designats pel vot dels ciutadans que eren majors d'edat.

En matèria religiosa, l'Ajuntament contribuïa a l'esplendor de la Parròquia, ajudant amb consignacions diverses els cultes que expressaven les devocions populars de la vila: 60 de reals anuals per a les festes de la Verge de Gràcia i la de la Concepció; 250 de reals que es destinava a la festa de Sant Feliu; 80 de reals que s'aplicaven a la festa de Sant Antoni, segon patró de la vila, i 90 per als tres aniversaris anuals que se celebraven en la Parròquia. També mantenia les pagues que, complint antics acords, concedia als caputxins, que eren 820 de reals com a almoina i a canvi dels serveis espirituals que prestaven els esmentats religiosos, i 136 de reals per a les despeses de la làmpada del Santíssim d'aquest convent.

Telèfon: 93 729 14 72              E-mail: fundacio@oreneta.org