EVOLUCIÓ DELS ÒRGANS POLITICS Y DE GOVERN EN CATALUNYA

CAPITANIA GENERAL: Màxima magistratura del Principat durant l'època anterior i posterior a la guerra del Francès. Es concentraba el comandament del exèrcit, la representació del rei i les atribucions executives de l'antic gobernador general. Tenia doncs el poder militar i el polìtic, i era el president de la Reial Audiència.

REIAL AUDIÈNCIA DE CATALUNYA: Tribunal Superior de Catalunya. Acomplia tambè la funció d'asessorar el Capità General i de coadjuvar en la missió gobernativa d'aquest, amb el qual constituïa un organisme col.legial compartint atribucions en determinades matèries con la de nomenar els oficials de l'administració reial, els batlles i regidors dels pobles, i la de la policía i el govern general de Catalunya. El nomenament del corregidors i regidors de les capitals del corregiment corresponia, però, al rei.

REAL ACUERDO: La Nova Planta va preveure que la representació del rei no havia de ser monopolitzada pel Capità General, sino compartida per aquest amb la Reial Audiència. Diarquia anomenada Real Acuerdo, que va ser ocasió de friccions entre els dos poders: del Capità General i de la Reial Audiència.

Les tres institucions durant aquest periode van ser sustituïdes per les Juntas, de ámbit de Partit, Corregimental y Superior de Catalunya, reunin atribucions executives y legislatives, amés de organitzar els proveïments militars, i el cap militar, que s'encarregava dels aspectes de la defensa del territori

INTENDÈNCIA DE CATALUNYA: Magistratura dotada d'amplis poders fiscals i militars, directament vinculada a l'administració i al govern central de Madrid. L'Intendent comptà amb l'instrument del Cadastre per a la seva actuació fiscal al Principat i per satisfer les necessitats derivedes del finançament de l'exèrcit (tenint cura del seu manteniment i pagament). Però les seves funcions no es limitaren a aquests aspectos fiscals, sino que també s'estengueren als altres camps relacionats amb la justicia i la policía (la conservació de la pau als pobles i de l'ordre públic, vigilar l'actuació dels jutges i corregir els abusos de l'administració de Justicia i dels corregidors, reconeixement dels privilegis d'excepció, etc.).

CADASTRE: Intent de Felip V d'implantar un impost que gravès els seus sùbdits segons la seva capacitat económica. A aquest fi van ser elaborats una sèrie de formularis que fornien minuciosament tota mena de detalls sobre la vida económica i les fonts de riquesa del Principat. Amb aquesta base es procedía al repartiment de la quantitat global asignada a cada poble o vila, entre cada uns del veïns segons els diversos conceptes pels quals li corresponia contribuir. Existien dues clases o tipus de tributació: el real i el personal. El Real gravava tots els inmobles (cases, terres, inclosos censos, censals i delmes). El Personal gravava el treball personal (afectaba jornalers i personal dedicats a activitats mecàniques -segons categories gremials - ), pero n'estaven exempts els nobles.

-El cadastre personal tenia un tipus de gravamen especial, que s'ha anomenat "industrial", destinat als individus que disposaven de mitjans de producción que els reportaven beneficis fora del seu mer esforç personal (com ara mercaders, notaris i obrers agremiats que comptessin amb algú mitjà de producción, etc.). Pero aquest tipus de l'impost personal tenia una certa indefinició i era menys elaborat.

CORREGIMIENT DE MATARÓ
Amb la Nova Planta els corregimients es van convertir a la base de l'ordenació territorial del Principat, substituint les desaparegudes vegueries. El càrrec de corregidor, de caràcter temporal i designació real, presidia els ajuntaments d'aquelles ciutats que en cap de corregimient, vetllava per l'ordre públic i tenia funcions judicials. Va exercir, en definitiva, un destacat intervencionisme en l'esfera local i va constituir un important instrument de centralització política. La vila de Sabadell formava part del Corregimiento de Mataró, que tenia aquesta ciutat com a cap de Corregimiento, i una segona alcaldia o lloctinència de corregidor a Granollers.

AJUNTAMENT
L'administració municipal quedava en mans d'alcaldes i regidors designats per Real Acord. El 5 de maig de 1766 es va introduir una curta representativitat popular creant els nous càrrecs de diputats del comú i de sindic personer.
Els diputats, d'elecció popular, assistien a les sessions de l'ajuntament i tenien veu i vot en les qüestions relacionades amb els proveïments. El sindic personer, també triat per sufragi popular, tenia la missió de vetllar pels interessos dels veïns de la població.
--------------
Durant un curt període va tenir vigència la Constitució de 1812 i la legislació liberal de les Corts de Cadis: la Diputació van substituir les Juntes, el Governador va agafar algunes de les atribucions de la capitania general, i, als ajuntaments van haver-hi eleccions locals per sufragi general.

Telèfon: 93 729 14 72              E-mail: fundacio@oreneta.org