L'ESCENARI EUROPEU I ESPANYOL: INTRODUCCIÓ

Al llarg del segle XVIII es van anar consolidant les monarquies absolutes europees, entre elles la dels Borbons a Espanya. Paral·lelament va aparèixer un corrent de pensament que va intentar fer reformes des del poder, la Il·lustració. Aquest moviment intel·lectual es va desenvolupar principalment a França i a Anglaterra, però a Espanya va tenir uns efectes limitats degut a les resistències d'una societat encara molt conservadora i dominada ideològicament per l'església catòlica. Fet que, com veurem, té una gran importància a l'hora d'explicar els esdeveniments posteriors.

Pel que fa a Catalunya va gaudir d'un període de relativa pau durant gairebé tot el segle XVIII. Al llarg del segle anterior el territori havia patit tot un seguit de guerres entre França i l'imperi dels Habsburgs per l'hegemonia a Europa que l'havien devastat. El Principat va ser ocupat diverses vegades pels exèrcits dels contendents, que esgotaven sistemàticament els recursos de la població. El record d'aquesta etapa de patiment i privacions encara era viu un segle després, especialment un accentuat ressentiment cap tot el que vingués des de l'altre costat de la frontera..

Després de la fi de la Guerra de la Successió (1714), però, al establir-se a Espanya una dinastia francesa, els Borbons, no hi van haver conflictes significatius que afligissin a la població, la qual cosa va permetre un creixement irregular però sostingut durant de la major part del segle XVIII.


Però l'any 1789 es va produir a França un esdeveniment cabdal que va canviar la història d'Europa i del món: la Revolució Francesa. Aquesta va acabar, o al menys va ferir de mort l'Antic Règim: conceptes com la igualtat dels homes, la llibertat i la sobirania nacional van irrompre en força i es van entendre per tot arreu. L'empresonament i posterior execució de Lluís XVI va causar un enorme impacte entre les monarquies de tot Europa, que van veure perillar els seu tron. La noblesa i el clergat van veure amenaçats els seus privilegis. Tota societat va trontollar davant l'impuls de la revolució.

La reacció d'Espanya va ser tancar les fronteres a les noves idees, impedint per exemple anar a estudiar a l'estranger. El 7 de març de 1793 la Convenció francesa va declarar la guerra a Espanya per acabar amb el règim dels Borbons aprofitant el descontentament de la població d'alguns territoris manifestat en alguns esdeveniments com els anomenats rebomboris del pa. Al mateix temps Godoy, el primer ministre de Carles IV, va declarar el dia 23 la guerra a França per l'execució de Lluís XVI. Les hostilitats van començar amb un atac de les tropes espanyoles al Rosselló aprofitant que els exèrcits de la República estaven lluitant al nord contra l'escomesa de britànics, austríacs i prussians. Però el contraatac del francesos va fer recular l'exèrcit espanyol, que es va veure obligat a demanar la pau (Pau de Basilea, 1795). Aquest conflicte, anomenat Guerra Gran, va afectar només els territoris propers a la frontera francesa, fonamentalment les comarques gironines i la Cerdanya. El 1796 es signà l'aliança de la monarquia espanyola amb la República Francesa contra el Regne Unit, amb la qual cosa, arran de la derrota espanyola a la Guerra Gran, va continuar la supeditació d'Espanya a França iniciada a l'època dels .Pactes de Família.

La arribada al poder de Napoleó va estabilitzar la situació política a França, que va començar la seva expansió. El seu principal enemic era Gran Bretanya. Com a resultat de l'aliança entre Espanya i França es va la produir batalla de Trafalgar (1805), que va suposar la confirmació del domini marítim per part d'Anglaterra i que va tenir desastroses conseqüències per Espanya, que es va quedar pràcticament sense flota. Les relacions amb seves colònies americanes van quedar seriosament afectades, la qual cosa va empitjorar les seves ja malmeses finances.

Per la seva part Napoleó va desistir d'envair Anglaterra i va decidir aïllar-la econòmicament imposant l'anomenat bloqueig continental. Un punt feble d'aquesta estratègia era Portugal, aliat tradicional d'Anglaterra, sobretot arran del tractat de Methuen (1703), i país amb el que mantenia forts lligams comercials. I que, a més, encara posseïa un important imperi colonial.

Dins d'aquest context Napoleó, aprofitant-se de la debilitat d'Espanya i de l'enfrontament entre Carles IV i el seu fill Ferran, va forçar Espanya, a través de Manuel Godoy, a signar el Tractat de Fontainebeau.( 27 d'octubre de 1807). En ell s'autoritzava el pas de les tropes franceses pel territori espanyol per envair Portugal, que quedaria repartit entre Espanya i França, adjudicant a l'ambiciós Godoy el govern de l'Alentejo.



En principi el tractat permetia el pas d'un cos de l'exèrcit francès, és a dir, uns 25.000 homes. Aquests, junt a l'exèrcit espanyol, serien els encarregats d'atacar Portugal. Però entre octubre del 1807 i abril del 1808 van travessar els Pirineus quatre cossos del exèrcit francès que van ocupar, amb el consentiment de les autoritats espanyoles, les principals ciutats (com Barcelona o Madrid) i fortaleses estratègiques (com el castell de Sant Ferran a Figueres).

Paral·lelament a aquests fets es va produir la ruptura definitiva entre Carles IV i el seu fill Ferran. Aquest últim va fer abdicar el seu pare en l'anomenat Motí d'Aranjuez, el 25 de març de 1808. Cal tenir en compte que Carles IV era vist pel poble com un rei dèbil, dominat per la seva dona Maria Lluïsa i sobretot pel primer ministre Manuel Godoy.

Napoleó va veure el moment de aprofitar-se de la situació i va convocar pare i fill a una reunió a Baiona. Allí va comunicar Ferran que havia decidit substituir els Borbons per la seva pròpia família. A canvi li cediria el regne d'Etrúria i es casaria amb una princesa imperial. Un cop obtinguda la renúncia de Carles i Ferran, el 6 de juny Napoleó va promulgar un decret donant la corona d'Espanya al seu germà Josep, que va arribar a Madrid el 20 de juliol. Però llavors ja s'havien produït aixecaments i revoltes per tot el país...

Telèfon: 93 729 14 72              E-mail: fundacio@oreneta.org