LES CORTS DE CADIS

Durant la guerra contra la invasió francesa, a Espanya, per la desarticulació de les institucions existents i el buit de poder per l'absència del rei, es desemboca en la creació de les Juntes locals i regionals de defensa. Aquestes Juntes atorguen el setembre de 1808 l'a adreça suprema de l'Estat a la Junta Suprema Central.

Aquesta Junta va ordenar, mitjançant decret del 22 de maig de 1809, la celebració de Corts Extraordinàries i Constituents, trencant el protocol tradicional, ja que només el rei tenia la potestat de convocar-les i presidir-les.

Les Corts, previstes per a 1810, es van reunir, obligats per l'estat de guerra, primer a l'Illa de Lleó (San Fernando), i després a Cadis.

Així, el 24 de setembre de 1810 es va celebrar la primera sessió de les Corts a San Fernando, on es van promulgar els decrets relatius a la Sobirania de la Nació, la divisió de poders, la llibertat i la legalitat o la llibertat de premsa. Tot això establiria les bases de l'Estat Democràtic i de Dret. Aquests decrets van servir de base i model a nombroses Constitucions europees i americanes posteriors.

Els delegats van ser elegits seguint criteris estamentals (clergat, noblesa i poble), entre els quals hi havia tres grans tendències polítiques:

Els absolutistes, partidaris de recuperar la Monarquia tradicional de l'Antic Règim, basada en els estaments i privilegis del clerigat i la noblesa.

Els jovellanistes o reformistes, recolzats pels anglesos, il·lustrats i defensors de les reformes, però no del caràcter revolucionari d'aquestes.

Els liberals, que defensaven l'adopció de reformes inspirades en la Revolució francesa.

La tasca de les Corts de Cadis va ser crear un cos de lleis de caràcter liberal sobre el qual crear un nou ordre social que acabés amb la societat estamental que havia caracteritzat Espanya fins aquells moments. D'aquesta tasca va derivar la Constitució de 1812, primer text constitucional amb què va comptar Espanya.

LA CONSTITUCIÓ DE 1812

Els principis en què s'han inspirat les posteriors Constitucions liberals a Espanya al llarg del segle XIX, en paral·lel a l'ascens de la burgesia com a classe dominant. Representa una revolució en relació amb la situació anterior, i apunta a un canvi de Règim polític respecte a la Monarquia absoluta, present a Espanya almenys des del Renaixement.

A continuació presentem la síntesi d'alguns dels articles més significatius de la Constitució de 1812:

SOBERANIA NACIONAL

La Sobirania rau en la Nació, entesa com la reunió de tots els espanyols. Per tant pertany a aquesta exclusivament el dret d'establir les lleis fonamentals. També estableix que la Nació espanyola és lliure i independent, i no és, ni pot ser, patrimoni de cap família ni persona.

SEPARACIÓ DE PODERS

Poder legislatiu: "La potestat de fer les lleis rau en les Corts amb el Rei".
Poder executiu: "La potestat de fer executar les lleis |resideix en el Rei".
Poder judicial: "La potestat d'aplicar les lleis en les causes civils i criminals rau en els Tribunals establerts per la llei".

LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ (LLIBERTAT DE PREMSA I IMPREMTA)

"Tots els espanyols tenen llibertat d'escriure, imprimir i publicar les seves idees polítiques sense necessitat de llicència, revisió o cap aprovació anterior a la seva publicació, sota les restriccions i responsabilitats que estableixin les lleis". Observem que aquesta "llibertat d'opinió" i aquesta eliminació de la censura prèvia només afecta a les opinions polítiques, i no inclou a les qüestions religioses, per exemple.

DRET D'INTEGRITAT FISICA

"No s'usarà mai del turment ni de les presses", referit a les persones i individus en general, i no només als que tinguin la condició de ciutadans.

LLIBERTAT PERSONAL

"No es pot privar cap individu de la seva llibertat ni imposar-li cap pena, llevat de per motius de la seguretat de l'Estat."

INVIOLABILITAT DEL DOMICILI

"No podrà ser violada la casa de cap espanyol, sinó en els casos que determini la llei per al bon ordre i seguretat de l'Estat".

GARANTIES PROCESSALS I PENALS

"Cap espanyol no podrà ser jutjat en causes civils ni criminals per cap Comissió, sinó pel tribunal competent, determinat anteriorment per la llei."

Telèfon: 93 729 14 72              E-mail: fundacio@oreneta.org